El pessebre de la Facultat d'educació social i treball social Pere Tarrés d'aquest Nadal situa el naixement de Jesús enmig del desastre de la guerra. Totes les guerres són una barbàrie, una degeneració del que ha de ser la humanitat.
El relat tradicional del naixement diu que Jesús va néixer en un estable "trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora" (Lc 2, 12). Una menjadora d'animals és un lloc inhòspit i pudent. No és el lloc adequat per infantar un nadó. No té cap lògica que tot un Déu fet home neixi en un lloc tan poc agraït. Clarament l'evangelista està dient que el Déu cristià es fa present enmig de la humanitat en aquells llocs amagats que mai voldriem tenir, que ens fa vergonya mostrar. Les guerres són un d'aquests espais inhòspits i vergonyosos de la nostra época. El naixement de Jesús és un espai d'esperança enmig de la desesperació.
Aquest any he fet el pessebre conjuntament amb la companya i professora Marta Ausona que és l'autora de l'impactant pintura que dona fons a l'escena.
