El caràcter social del pessebre d'enguany potser no és tan evident com en d'altres ocasions. Al Grup pessebrista de Castellar, vam decidir ambientar tots els pessebres en escenaris de pel.lícules. Jo vaig triar la pel.lícula The Kid (1921) de Charles Chaplin per ambientar-hi l'adoració dels Reis.
El caracter social del pessebre el trobem, doncs, vinculat a la pel.lícula. Un infant abandonat és acollit per un un alegre, despreocupat i innocent rodamón. Al cap de cinc anys el nen ja sabia fer de tot, cuinar, espavilar-se sol, treballar... Tots dos sobreviuen inventant divertides trampes, vivint pobrament en un suburbi, però alhora tranquils i feliços. Veiem en la història una crítica a la desigualtat social i també una reflexió sobre els sistemes de protecció a la infància que hi havia en altres temps.
He volgut posar l'adoració dels Reis en el punt de mira del Xarlot i l'infant, segons el mític pòster de la pel.lícula. Se li escau la fgrase de l'evangeli de Lluc "Els meus ulls han vist el Salvador" (Lc 2,30).
Les figures principals són de la Montserrat Ribes i les de segon terme son fetes per mi. Tot el pessebre està pintat en blanc i negre, i aquí em va ajudar i molt el meu fill Cesc.
Pessebre exposat a Castellar del Vallès. Nadal 2019 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada