ANY 2015: DIVERSITAT

Em vaig inspirar en l'obra de l'artista Alexey Kondakov, per muntar aquest pessebre en un espai molt reduït a l'entrada de la Facultat d'Educació social i Treball social Pere Tarrés, on treballo. Feia temps que el meu company de despatx Óscar Martínez tenia al damunt de la seva taula un conjunt de figuretes de plàstic que li havia regalat el Dr. Jordi Planella, que representen persones amb diversitat funcional. Moltes vegades li havia dit que m'agradaria fer un pessebre amb aquelles figures. No sabia com fer-ho fins que vaig veure l'obra de l'artista ucraïnès.

De fet, l’Oscar sempre explica a les seves classes que la discapacitat ha estat amagada al llarg de la història, mai ha estat el punt de mira de res i sempre ha estat apartada de qualsevol mirada. El pessebre és una representació que és observat per moltes persones, es construeixen per ser admirats. És per això que molts artistes han fet dels pessebres una forma d’expressió utilitzant matisos i perspectives de diferents escenes que no son tant habituals de veure. L’estada de la facultat i un prestatge on sempre hi ha llibre semblava que podria ser un espai on sorprendria trobar figures de pessebre.

Obra d'Alexey Kondakov que va inspirar el pessebre

Ens vam posar mans a l'obra. Em va agradar fer el pessebre amb aquell contrast de figures, i dedicar-lo a la diversitat de persones. Em va agradar fer-lo amb l'Òscar ja que compartim moltes hores de feina, comparteixo la meva dèria pel pessebrisme amb ell, però no havíem compartit mai l'experiència de fer un pessebre junts. A més era realment una simbiosi, ell aportava la seva passió personal i professional per fer visible la diversitat funcional i jo aportava la meva passió per fer visible que amb el pessebre podem parlar de moltes coses que ens preocupen.

Les reaccions van ser sorprenents. Molts alumnes que potser ni es miraven el pessebre convencional de cada any van comentar com els havia sorprès la idea. La majoria giraven la cara des de varis metres i un cop l’havien vist decidien acostar-s’hi ben a prop generant una observació amb comentaris compartits. Ens va fer molt de goig veure també com es compartia moltes vegades, i amb comentaris, a les xarxes socials.

Entre els dos vàrem pensar que construir i mostrar aquest pessebre reivindicaria la diversitat humana i el dret a ser-hi presents, amb protagonisme, en els espais reals però també en els imaginaris i artístics.