En el relat de la infància de Jesús segons l’evangeli de Lluc, veiem l’
escena coneguda i entranyable de l’Anunciació als pastors. A mi em captiva
especialment com comença el discurs de l’àngel: “No tingueu por”. Lluc fa que els pastors, que en aquell moment
eren un grup social molt rebutjat i menystingut per les instàncies oficials del
judaisme, siguin els primers destinataris de la Bona Notícia del missatge de
Jesús. El primer que els diu l’Àngel, que parla en nom de Déu és que no tinguin
por.
La figura de Jesús, el seu missatge, la seva vida, el seu testimoni són per
a tota la humanitat un missatge d’esperança, de confiança en les possibilitats
de l’ésser humà. No cal ser creient per entendre i acceptar això. Jesús posa en
valor la persona i les seves capacitats, anima els qui passen un mal moment,
valora des possibilitats de les persones per sobre de les seves mancances,
confia plenament en la bondat interior de cadascú, malgrat s’hagi equivocat en
les seves accions. Per això l’anunci als pastors comença dient: “No tingueu
por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria” (Lc
2,10) el missatge de Jesús, basat en l’amor, en el perdó es un missatge que
ressona a alegria enmig d’una societat marcada per la incertesa i la manca
d’esperança.
No tenia molt de temps per a fer el pessebre i volia estrenar les figures d'en Pere Catà que representen uns pastors esporuguits per la presència de l'Àngel. Vaig pensar que les paraules de l’Àngel van adreçades a totes les persones de bona voluntat,
van adreçades també a nosaltres. No estem passant un bon moment. La precarietat
en que estan vivint moltes persones i la manca d’horitzons clars, ens situen en
un ambient de por i d’inseguretat. Necessitem que algú ens digui que podem
superar els mals moments, que algú ens animi a seguir caminant sense por, amb
confiança en les nostres possibilitats, tant personals com col·lectives.
Per Nadal celebrem el naixement d’algú que ha aportat al món un missatge
d’esperança, de confiança en la persona. Els antics celebraven aquests dies el
solstici d’hivern, i festejaven que la llum del sol començava a guanyar la
foscor de la nit. Simbolismes paral·lels, en el fons. En la foscor en la que de
vegades ens instal·lem necessitem que algú ens digui que es camina millor sense
por, que cal ser agosarats i anar endavant malgrat la boira, que de les
ensopegades ens podem tornar a aixecar... per això cada any celebrem el Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada