Aquest va ser el meu primer pessebre social. Ja feia temps que pensava en la possibilitat d'actualitzar la imatge del pessebre. L'any 2000, canvi de mil·lenni, era una bona ocasió per iniciar una nova etapa en el meu estil de fer el pessebre. Necessitava unes figures d'estètica actual i va ser l'Elisabet Garriga qui va interpretar clarament el que li vaig demanar.
Vaig ambientar el naixement sota el pont de l'autopista, en un espai que cada dia veia passant amb el tren, prop de Torre Baró. El text de Lluc (2,7) "no havien trobat cap lloc on hostatjar-se" va servir d'eix a l'hora d'imaginar l'escena. Aquell any, estava especialment sensibilitzat pel fenomen de les persones que no tenen sostre, gràcies al testimoni de l'Eduard Sala, un company de feina que treballava d'educador acompanyant persones que viuen al carrer.
Alguns companys del Grup Pessebrista de Castellar no acabaven de veure clar el que proposava fer, recordo una conversa en la que un em deia que allò no era un pessebre. Quan li vaig fer veure que ell estava representant el pessebre en un paisatge del segle XIX i jo estava representant el pessebre en un paisatge del segle XXI, crec que va adora-se'n d'una gran realitat, i és que el pessebre és molt versàtil.
Molta gent em va comentar el pessebre, alguns m'aturaven pel carrer i tot. Passats els anys encara hi ha qui em recorda com el va impressionar aquella escena.
L'any següent el vaig exposar a l'exposició de Vilanova i la Geltrú, amb resultats similars d'acceptació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada