dimarts, 6 de desembre del 2016

ANY 2016: OBRA SOCIAL #ningudormintalcarrer


Ja fa uns quants anys que procuro que els meus pessebres parlin del nostre món. Això que pot semblar una novetat, de fet, està enllaçat en la més pura tradició del pessebre i de les representacions plàstiques del naixement de Jesús. Si el Naixement tantes vegades ha estat l'excusa per posar, al costat del Nen Jesús, les realitats i les preocupacions de les persones que l'han representat, per què no hauriem de fer-ho amb les preocupacions del nostre segle?

Una de les grans vergonyes del moment present és la realitat de tantes persones que no tenen llar. La gran Barcelona del segle XXI compta amb tres mil persones sense llar de les quals més de 900 dormen al carrer cada nit. El relat de l'evangeli de LLuc no deixa dubtes quan vol expressar que Jesús neix pobre..."no havien trobat cap lloc on hostatjar-se"...com tantes persones cada nit a Barcelona.

Enguany al Grup Pessebrista de Castellar del Vallès hem relacionat els pessebres amb les nadales, jo he volgut que una de les estrofes de l'Adeste fideles il·lustrés aquest pessebre:

Pels homes fet pobre, sobre el fenc reposa;
besem-lo I domem-li l'amor de tot cor:
si Ell així ens ama, qui no l'amaria?
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.




ANY 2015: NADAL A RAVENSBRÜCK

Foto: Cesc Benavent
L'exposició del Nadal 2015 portava per lema "Pessebres en femení", a més era l'any Neus Català, en commemoració del centenari del seu naixement. Volia fer un pessebre en homenatge a la Neus Català, però so sabia com enfocar-lo.

Aquell estiu representaven a Barcelona l'obra de teatre "Un cel de plom" basada en el llibre homònim de CarmeMartí i que recull les vivències de la Neus Català en els camps de concentració. En un moment del monòleg interpretat per la Mercè Arànega vaig sentir aquest relat:
Foto: Cesc Benavent

"Tot i no ser creient, el dia de Nadal a casa era un dia especial i, com totes, em sento molt més trista del que em sento els altres dies: volem pensar que avui ens deixaran tranquil·les.

Passem tot el matí preparant la celebració. Durant uns quants dies hem robat del taller tot el cartró que hem pogut. Hem fet un altar i un pessebre. 

La Tití ha dibuixat escenes bíbliques, les holandeses han fet les figures, jo he col·laborat fent la vara de sant Josep."



Immediatament vaig pensar que ja tenia clar el tema del pessebre. Em farien falta unes figures de les dones fent el pessebre de cartró i un munt de dones a les lliteres del barracó. La Carme Altayó, amb la seva gran tendresa va modelar la Neus Català i les seves companyes i jo me les vaig empescar, amb la col.laboració d ela Laura Golanó a fer les setanta dones de la les lliteres.




El pessebre va generar reaccions molt diverses, gent que va plorar, d'altres que m'aturaven pel carrer o m'escrivien per expressar-me la seva emoció, nens que preguntaven als seus pares si allò era una "granja de dones" i així donaven l'oportunitat als pares per explicar l'escena... en fi.

Tenia molt clar que havia d'intentar anar a veure la Neus Català i portar-li una foto del pessebre. Ho volia fer per tancar el cicle del pessebre i especialment per que a la meva filla Laia sabia que li faria una il.lusió especial conéixer aquesta gran dona. Vam poder fer la visita. Vam tancar el cercle, ens vam emocionar tots.

Foto: Cesc Benavent

Foto: Cesc Benavent

dijous, 1 de desembre del 2016

ANY 2015: DIVERSITAT



Em vaig inspirar en l'obra de l'artista Alexey Kondakov, per muntar aquest pessebre en un espai molt reduït a l'entrada de la Facultat d'Educació social i Treball social Pere Tarrés, on treballo. Feia temps que el meu company de despatx Óscar Martínez tenia al damunt de la seva taula un conjunt de figuretes de plàstic que li havia regalat el Dr. Jordi Planella, que representen persones amb diversitat funcional. Moltes vegades li havia dit que m'agradaria fer un pessebre amb aquelles figures. No sabia com fer-ho fins que vaig veure l'obra de l'artista ucraïnès.

De fet, l’Oscar sempre explica a les seves classes que la discapacitat ha estat amagada al llarg de la història, mai ha estat el punt de mira de res i sempre ha estat apartada de qualsevol mirada. El pessebre és una representació que és observat per moltes persones, es construeixen per ser admirats. És per això que molts artistes han fet dels pessebres una forma d’expressió utilitzant matisos i perspectives de diferents escenes que no son tant habituals de veure. L’estada de la facultat i un prestatge on sempre hi ha llibre semblava que podria ser un espai on sorprendria trobar figures de pessebre.

Obra d'Alexey Kondakov que va inspirar el pessebre
Ens vam posar mans a l'obra. Em va agradar fer el pessebre amb aquell contrast de figures, i dedicar-lo a la diversitat de persones. Em va agradar fer-lo amb l'Òscar ja que compartim moltes hores de feina, comparteixo la meva dèria pel pessebrisme amb ell, però no havíem compartit mai l'experiència de fer un pessebre junts. A més era realment una simbiosi, ell aportava la seva passió personal i professional per fer visible la diversitat funcional i jo aportava la meva passió per fer visible que amb el pessebre podem parlar de moltes coses que ens preocupen.

Les reaccions van ser sorprenents. Molts alumnes que potser ni es miraven el pessebre convencional de cada any van comentar com els havia sorprès la idea. La majoria giraven la cara des de varis metres i un cop l’havien vist decidien acostar-s’hi ben a prop generant una observació amb comentaris compartits. Ens va fer molt de goig veure també com es compartia moltes vegades, i amb comentaris, a les xarxes socials.

Entre els dos vàrem pensar que construir i mostrar aquest pessebre reivindicaria la diversitat humana i el dret a ser-hi presents, amb protagonisme, en els espais reals però també en els imaginaris i artístics.